Si ens parem a pensar en totes aquelles coses que ens acompanyen en la nostra vida quotidiana, ens adonem que un factor imprescindible a l’hora d’adquirir-les és que ens resolgui una necessitat, és a dir, que sigui útil. A més, si és fàcil d’utilitzar, eficient i amb un disseny atractiu la nostra satisfacció davant del producte serà major. És per això, que en funció d’aquests requisits, entre altres, ens decantarem per un producte o un altre. Aquestes característiques, s’engloben dins del terme d’usabilitat, una cosa és usable quan és útil i la podem fer servir amb eficiència i amb un alt grau de satisfacció. Ens pot semblar molt obvi, tot i així, aquestes característiques fonamentals, sovint s’obliden en el àmbit de la comunicació, concretament en la creació de llocs web i que tractaré a continuació.
Partint des del punt del disseny, considerem un lloc web com un producte comunicatiu, en el qual s’inverteixen diners en la seva creació, és obert i disponible al públic, forma part de la imatge corporativa d’una organització i el seu èxit està determinat pel nombre d’usuaris que accedeixin. Davant d’aquest repte, el dissenyador ha de tenir en compte una sèrie de factors importants per tal que garanteixi la fidelitat dels visitants i que l’aplicació s’adapti a les necessitats comunicatives de l’organització.
Sense cap mena de dubte, podem afirmar que Internet és avui en dia una eina fonamental de comunicació que ha permès que la població accedeixi des de qualsevol lloc del món i amb el mínim de temps possible a un gran volum d’informació. Davant d’aquest volum d’informació, es situen uns usuaris cada cop més impacients i amb menys temps disponible. Com a conseqüència, es planteja la necessitat de crear un espai interactiu on el visitant es senti còmode, lliure i trobi el que busca de la manera més eficient.
Cal tenir present, que el lloc web és un contenidor d’informació, cal que sigui fàcil d’entendre i s’entengui correctament per a què serveix. La informació ha d’estar ordenada i ser concisa, per evitar errors. Així mateix, hem de ser capaços d’aconseguir crear un hàbit rutinari de navegació que permeti a l’usuari moure’s amb llibertat i de manera instintiva. En el cas que l’usuari hagi de canviar la manera de navegar o “trencar-se el cap” buscant com trobar el que desitja, el risc que abandoni el lloc web augmenta. Per aquest motiu, és important mantenir una estructura lògica en tot el web que permeti a l’usuari familiaritzar-se amb el que li apareix a la pantalla. A més, facilitar-ne l’opció de sortir de l’aplicació amb tota llibertat. Hem de ser conscients que l’aplicació està a l’abast d’un públic molt àmpli, amb característiques sociodemogràfiques molt diferents i que per tant, ha de ser flexible i que s’adapti a la realitat que l’envolta.
Un dels aspectes importants que comentava abans per avaluar un producte positivament, és que el producte resolgui la nostra necessitat de manera eficient. En el cas d’una aplicació web és important tenir en compte aspectes com que els enllaços funcionin correctament, el temps de càrrega del web, així com la possibilitat de recuperar-se dels errors que es produeixin. Cal donar totes les facilitats a l’usuari per a què en cas que es trobi perdut o necessiti ajuda, la mateixa aplicació l’ajudi a resoldre els seus dubtes.
L’estètica, la imatge i el disseny entren pels ulls i tenen com a objectiu fer atractiva l’aplicació. Per tal d’atreure els usuaris, és recomanable crear un disseny senzill però atractiu que no sigui massa recarregat ja que pot augmentar el temps de càrrega. Per tant, és útil optar per dissenys minimalistes que no incorporin gaires elements i siguin fàcils de recordar i reconèixer. A més, és important que s’adapti a a la imatge que volem transmetre i que ens identifiqui.
Per acabar, cal destacar que per tal d’avaluar la usabilitat d’una aplicació web existeixen diferents mètodes que ens faciliten aquesta tasca com per exemple, l’eyetracking tècnica que permet analitzar com els usuaris mirem les pàgines web quan hi naveguem: on mirem, quant de temps, en quin ordre ho fem. Aquesta tècnica complementa el test realitzat amb usuaris basat en els 10 punts heurístics que ens permet avaluar l’usabilitat de l’aplicació web.
